La manta al coll

País Valencià
Autor:
anònim

Dues versions diferents la segona de les quals està :
Arranjament: Xavier Richart (extreta del Punt de trobada II)
Per a dues gralles seques

Discografia :
: PAVESOS, El pardal de Sant Joan i la Bolseria
: ESBUFECS, De sol a sol, Mollet del Vallès, Blanc gestión cultural, 2002

Aquest pasdoble també es balla com a ball de bastons a les poblacions de Manresa (el Bages) i Granollers (el Vallès Oriental).

Una volta passejava
un guàrdia municipal
passejant-se per la plaça
cap amunt i cap avall.
De la bragueta li faltava
la mansaneta i un botó,
per allí se li mostrava
Don Joaquin el director.

La manta al coll
i el cabasset
mo n’anirem a postiguet.

Un dia que tornava
el tio Pep de l’horta
es va trobar de casa
oberta la porta.
Pujant per l’escaleta
es troba un senyoret
que oberta la bragueta
li ensenyava el cacahuet.

Les xicones de Xixona
s’han comprat una romana
per a pesar-se les mamelles
dos voltes a la setmana.
Si vols que te la faça
posa’t panxa cap amunt
i veuràs que polseguera
que t’ix pel forat del cul.

Per dos quinzets un puro,
per tres una pipa,
per quatre una guitarra,
per cinc una xica,
el puro pa fumar,
la pipa pa lluir,
la guitarra pa tocar
i la xica pa dormir.


Partitures :
: partitura en format PDF : versió 1 : versió 2
: partitura en format ENC : versió 1 : versió 2

4 comentaris a l'entrada “La manta al coll”

  1. Lisa ha dit:

    no se d on habeu tret aixó de “fer un xiquet”, quan sempre ha sigut “al postiguet”. m´agradaria saber-ho…. ja que no me extranyaria q fossin els propis valencians, que no volien que hi haguera res que no fora de valencia (El postiguet es d´alacant) i s´inventarien eixa versió que jo almenys no había sentit mai. i a qui he preguntat, tampoc. només volia ajudar, espere n haber ofes

  2. xe pero com ha dit:

    OLE OLE OLE et done tota la rao del mon!!! ^^

  3. Mia ha dit:

    Supose que això de “fer un xiquet” ho deuen haver tret de la versio de La Carrau, que allà si que és així i es deuen haver confós.

  4. l'Equip ha dit:

    ofensa cap.
    pel Principat tant se sent una cosa com l’altra, i ara no us sabria dir què em va motivar a posar aquesta versió.

Pots deixar un comentari