Galícia
Autor: anònim
Arranjament: Carlos Núñez;
Adaptació per a gralla: Enric Montsant
Per a dues gralles seques
Peça cedida pels Geganters de Sant Andreu
Discografia :
: NUÑEZ, Carlos, Mayo longo, Madrid, BMG Music Spain, 2000
Callosa d’en Sarrià, la Marina Baixa
Autor: anònim
Per a dues gralles seques
(original per a dolçaina)
Per a més informació :
: Ajuntament de Callosa
: Danses de Sant Jaume
“Les Cucanyes”, populars de Callosa d’En Sarrià, són una peça que s’interpretava durant els jocs populars com els perols i cassoles o la cucanya.
Informació facilitada per Pau Llorca
Discografia :
: XIRIMITERS DE CASTELLÓ DE LA RIBERA, Cercavila, Sabadell, PICAP, 2004
Himne de Mallorca
Autor: Amadeu Vives
Arranjament: PepToni Rubio (web)
Per a una gralla seca i timbal
Ballet infantil en rodona al final del qual tots els infants que el ballen s’aclofen. És molt viu i mogut.
Si a Catalunya i a França el concepte que mereix la Bolangera és el d’una dona de poc seny, a Mallorca, on la cançó i la dansa, almenys en l’aspecte infantil, són ben vivents, el personatge ha perdut enterament la fesomia i s’ha tornat anodí, sense significació de cap mena, gairebé; àdhuc el nom mateix ha estat transformat, puix els mallorquins de la Bolangera n’han fet la Balanguera, nom que no significa res. Solament així és explicable el fet que el gran poeta mallorquí Joan Alcover, suggestionat sens dubte pels mots de la tornada de la versió baleàrica de la Bolangera que diuen:
La Balanguera fila, fila,
La Balanguera filarà;
Pega foc a la caldera,
La caldera bullirà.ens hagi presentat en la seva magnífica poesia La Balanguera, el personatge gens recomanable de la versió francesa i catalana transformat en una mena de Parca que fila el fil de la vida humana, de la qual coneix anticipadament els destins i disposa la fi quan li sembla.
PUJOL, Francesc i AMADES, Joan, Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors, Barcelona, 1936, volum I p. 24 i 102
Per a més informació :
: Wikipedia : La Balanguera
Tradicional grega
Arranjament: Marcel Casellas
Per a dues gralles dolces i timbal
Himne nacional de Catalunya
Autor: anònim
Per a dues gralles seques
Per a més informació :
: Els segadors en MP3, versió antiga
: Història de : Els Segadors
Muro del Comtat
Autor: anònim
Per a dues gralles seques
Lletra:
El tio Pep se’n va a Muro, tio Pep,
De Muro què ens portaràs, tio Pep,
tio Pep, tio Pep, tio Pep.Una tartana i un burro, tio Pep,
Per anar a passejar, tio Pep,
tio Pep, tio Pep, tio Pep.El tio Pep ja té burro, tio Pep,
Que tres quinzets li ha costat, tio Pep,
tio Pep, tio Pep tio Pep, tio Pep.I tota la gent de Muro, tio Pep,
Diuen que l’han enredat, tio Pep,
tio Pep, tio Pep, tio Pep, tio Pep.El ruc li ha dat tres patades, tio Pep,
I l’han dut a l’hospital tio Pep,
tio Pep, tio Pep, tio Pep,.Té tres costelles trencades, tio Pep,
I tot el cos li fa mal, tio Pep,
tio Pep, tio Pep, tio Pep.
Per a més informació :
: El Tio Pep
L’Alta Ribargorça
Autor: anònim
Per a gralla seca i gralla dolça
(extreta del Punt de Trobada II)
Algemesí, la Ribera
Dues versions:
- Arranjament: Xavier Richart, per a dues gralles seques
- Arranjament: desconegut, per a dues gralles seques
(original per a dolçaina)
(extreta del Punt de trobada II)
Discografia :
: AL TALL, Quan el mal ve d’Almansa…, Barcelona, PDI, 1994
: AL TALL, 25 anys en directe, Castellar del Vallès, Picap, 2001
Aquesta dansa, que actualment s’interpreta com a peça de cercavila, era esmentada per Palau Boix en la seva memòria inèdita Elements folklòrics de la música valenciana.
(Brandle des chevals)
Medieval francesa
Per a tres gralles seques, timbal i timbal fondo
Sota aquest nom és designada, ja des de molt antic, una nombrosa varietat de danses que tenen en comú el moviment oscil·latori dels balladors, ordenats en rodona o en tira, i també el brandeig dels braços. Actualment és encara ben estesa la Branda pels països d’Oc i a tot França, on rep el nom de branle, antigament bransle. Sembla haver estat també ballada a Catalunya en època remota.
PUJOL, Francesc i AMADES, Joan, Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors, Barcelona, 1936, volum I p. 110
Occitània
Autor: anònim
Per a dues gralles seques
(extret del Punt de trobada II)
La borreia és per excel·lència la dansa de l’Auvèrnia; és practicada també a les províncies que l’envolten; hom pot dir en un mot, que la borreia és popular en tota la part muntanyosa del centre de França. (…). Aquest ball, tan característic de terres occitanes franceses, és arribat a entrar poc o molt a Catalunya.
PUJOL, Francesc i AMADES, Joan, Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors, Barcelona, 1936, volum I p. 108
Autor: anònim
Per a dues gralles seques/
El folclorista Joan Amades atribuí el Ball dels Nyitus a la població de Sant Julià de Vilatorta pels volts del 1920. D’aleshores ençà, diversos estudiosos que han volgut aprofundir més sobre aquest ball s’han trobat que cap dels entrevistats que vivien a Sant Julià de Vilatorta en aquella època no n’havia sentit a parlar mai, ni en coneixia la melodia. Als arxius de la vila tampoc s’hi esmenta en cap moment.
En canvi, a Vilafranca del Penedès es coneix un Ball de Sant Julià, amb un compàs inicial idèntic al del Ball dels Nyitus, i amb els mateixos motius rítmics. Tot i que no es pot afirmar del cert, podria molt ben ser que Joan Amades es confongués de població.
Amades classifica aquesta dansa com un ball de Carnestoltes, en què una parella es posaven l’un davant de l’altre i feien ganyotes i gestos grotescos. Sobre aquesta possibilitat, no hi ha dades que ho confirmin ni ho desmenteixin.
Per a més informació :
: MitCAT. La gent menuda.
El Pallars Jussà
Autor: anònim
Per a dues gralles seques
(peça cedida pels grallers De Sol a Sol, de Flix)
Discografia :
: SA COBLA, Si no vols pols… no vagis a l’era, Madrid, Tecnosaga, 2000
Nom donat al Ball de cascavells ballat la vigília de la festa major o a trenc d’alba del primer dia d’aquesta; seguia tota la població, com pregonant la festivitat i invitant a la joia.
PUJOL, Francesc i AMADES, Joan, Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors, Barcelona, 1936, volum I p. 142Lletra:
-‘Quant veneu els ous,
Tereseta, Tereseta?
‘Quant veneu els ous,
Tereseta? -A cinc sous.-Perquè són petits,
Tereseta, Tereseta,
perquè son petits,
Tereseta, a tres i mig.
(Himne de Riego)
L’Alta Ribagorça
Autor: anònim
Per a dues gralles seques
Per a més informació :
: Ball de benás (pdf)